"Y el drac lluitaba al costat de Lucifer i els diables en la batalla contra San Miquel i els àngels..."
A l'igual que l'entremès dels gegants, dels diables en tenim coneixement arran de la seva aparació en la processó del Corpus, la qual havia estat l'acte ciutadà de més ressò i representativitat. Aquesta processó va constituir la integració de tota sèrie d'elements dispersos, cristians o no, per tal de donar un fastuós espectacle de carrer.
Amb la idea d'instruir el poble en la veritat cristiana, durant la processó es representaven quadres de la història sagrada com el clàssic enfrontament entre el bé i el mal, protagonizat per les figures de Sant Jordi o Sant Miquel i el Drac o diables. Aquestes representacions (inspirades en entremesos cortesans) van ser prohibides pel caràcter irreverent que van arribar a prendre i només van perdurar alguns dels seus elements, com la comparsa de diables que havia acompanyat l'entremès de l'infern, el drac, els gegants, la mulassa, l'aliga, etc. És molt possible que l'església englobés el sentit múltiple i el simbolisme profús dels diferents animals agregats a la festa eucarística, sota el qualificatiu genèric de dimonis i que la simulació de la seva mort per part de Sant Miquel i dels àngels, la qual gairebé sempre es produeix amb gran espetec de coets, recordi la crema de ninots simbòlics, que resultava de mal gust fer durant el curs de la processó.
El drac formava part de les tropes diabòliques de l'entremès de l'infern. En perdre's l'escenificació de la lluita amb Sant Miquel, restaren només la figura del drac i els diables, que han perdurat junts o per separat en diferents ciutats i viles de Catalunya. Les tropes diabòliques portavan el drac per tal que aquet els ajudés en la brega. D'altra banda, la víbria (derivació del castellanisme "víbora") figurava ser la femella del drac i, segons la documentació, apareix cap allà el segle XVII.
(Joan Amades, Costumari Català. Vol III).
